Bartomeu Darder i Pericàs

Bartomeu Darder va néixer a la ciutat de Palma, el dia 1 d’abril de l’any 1894. Fill de Josep Darder i Ensenyat, pilot de la marina mercant (malgrat no haver embarcat mai) i metge, que exercí la professió fins als 58 anys, moment en que quedà cec, i de Lluïsa Pericàs Ferrer. L’afició a la geologia de Darder, segons ell mateix exposa (DARDER, 1946), va començar quan estudiava els primers anys del batxillerat, a l’institut de Palma, tot fent una col·lecció de pedres de distints colors, recollides a la vorera de la mar. Malgrat la seva curta vida, l’obra publicada (especialment de divulgació) és molt extensa, i tracta diverses àrees de coneixement dins de les ciències de la terra. Començà la vida universitària estudiant Veterinària a Saragossa, carrera que acabà a Madrid on estudià també la carrera de Ciències Naturals durant la qual va arribar a ser deixeble de Santiago Ramón y Cajal. En una oposició obtingué la plaça d’inspector provincial d’Higiene i Sanitat Pecuària, però, desprès d’alguns problemes laborals, decidí presentar-se a la plaça de catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Sant Sebastià, que permutaria finalment per la de Tarragona on va viure la major part de la seva vida i va morir als cinquanta anys.
En plena joventut tingué la sort d’entrar en contacte amb la geologia més avançada del moment de la mà de Paul Fallot amb qui compartí experiències i sortides de camp, tant per Espanya com per França, i de forma coetània inicià l’estudi de la zona de Llevant de Mallorca que Fallot no pogué abastar d’entrada, a l’adonar-se de la complicació estructural de l’illa.
Els primers treballs de Darder, publicats ja abans d’acabar els estudis, fan referència a dos temes. Per una banda la presència de mantells de corriment a les Serres de Llevant (especialment a la zona de Felanitx), responia a la teoria imperant a la societat geològica internacional a l’haver estat interpretats els Alps d’aquesta manera. Per altra banda inicia els treballs dedicats a l’estratigrafia, inicialment del Triàsic, que més endavant allargaria a tota les Serres de Llevant.
El gruix, però, de la seva feina geològica està en la recerca referida al centre i llevant de Mallorca que té el seu punt més interessant en la cartografia geològica a escala 1:50.000 de les Serres de Llevant.
El professor Darder demostrà un gran interès per la part aplicada de la geologia, especialment l’estudi de les aigües subterrànies. Fins i tot escriví un llibre d’hidrogeologia titulat “Investigaciones de aguas subterràneas para usos agrícolas” publicat l’any 1932 per Salvat a Barcelona. En aquest sentit és conegut el seu interès pel tema del saurins vists des d’una perspectiva científica que el dugueren a publicar diversos treballs i a presentar comunicacions algunes publicades als Comptes Rendus des Séances de IV Congrés Psychique International celebrat a Paris el 1926.
L’any 1926 representà per ell una fita científica vital quan li encomanaren, juntament amb Fallot, la conducció de l’excursió mallorquina del Congrés Geològic internacional, del qual sortiren una sèrie de publicacions a Géologie de la Méditerranée Occidentale (Géologie des Pays Catalans) referents al relleu i la tectònica (Vol. I) o la descripció de la zona central i serres de Llevant en la excursió C-5 del XIV Congrés Geològic Internacional.
Sens dubte, però, la faceta en la qual Darder destacà fou en la de divulgador de la ciència geològica i hidrològica. Donà moltes conferències i cursets, tot comptabilitzant aquesta tasca amb el de la seva feina docent a la càtedra de Tarragona. No es quedà però tancat a la seva terra, sinó que va afavorir molt els contactes amb el mon científic exterior amb intercanvis dels treballs publicats tot inculcant aquest comportament a altres naturalistes de les Illes, especialment a Guillem Colom, i treballà també a altres zones com l’Aragó i especialment al País Valencià sobre el qual va escriure la tesi doctoral, publicada pòstumament per l’Instituto Geológico y Minero.
L’episodi de la guerra civil espanyola va ser molt dur per a ell, deixant de banda l’episodi del seu cosí Emili, assassinat pel bàndol feixista quan era batlle de Palma i tot el que li va reportar, va ser detingut dues vegades, una en acabar la guerra i l’altre a l’estiu del 1939 (al castell de Pilats), on, desprès de moltes gestions davant d’amics i coneguts, molts viatges de la seva esposa a Madrid i Barcelona i la defensa d’un ex alumne seu, va sortir en règim de llibertat provisional.

Bartomeu Darder i Pericàs morí a Tarragona el 24 de febrer de l’any 1944, en el punt més alt de la seva carrera científica, docent i divulgadora, a l’edat de 50 anys. De caràcter bondadós i apassionat per qüestions filosòfiques, literàries i, sobretot, per la música, va deixar una gran empremta entre els seus més pròxims i demés deixebles. Entre 1956 i 1959 els premis Ciutat de Palma d’Investigació dugueren el nom de Bartomeu Darder. Nomenat fill predilecte de la ciutat de Palma, té un carrer amb el seu nom i un monòlit, erigit el 1957, amb motiu de la celebració del congrés de la Internacional Union for Quaternary Research INQUA(1928-) als jardins del Castell de Bellver.